La finalitat de tot referèndum és que les persones poguem opinar sobre temes que ens afecten directament. Podem votar que sí, podem votar que no, podem votar en blanc o podem no votar, però no es resumeix tot en quatre simples postures, entre el vot de cadascú de nosaltres hi ha diferències substancials, fins i tot de qui opta per la mateixa resposta.
Per això des d'aquí us volem animar a que ens expliqueu quins motius fan que es decanti la vostra resposta cap a un costat o cap un altre.
A les pestanyes superiors trobareu l'apartat "Per què votes?" des d'on podreu llegir les opinions i donar la vostra, perquè la teva opinió és molt important.
Jo fa molts i molts anys que crec que la independència està per arribar, just demà passat. Ja ho veia així des de principis dels anys 90. Sempre he estat molt optimista i he cregut que ja era el moment. Vaig confiar amb CiU amb ERC: sense resultats. Vaig confiar amb ERC i CiU: sense resultats. Ara confio en la societat civil per arribar-hi, i els resultats son potentissims. La Independència és la opció més votada. Faran be ERC i CiU de no equivocar-se, i amb aquest objectiu sumar esforços amb totes les opcions independentistes emergents i anar tots a una. L'endemà de proclamar-la al Parlament, noves eleccions i cada partit al seu lloc: centre, dreta, esquerra, ecologista, humanista, anti-tabac, pro cannabis, contra els braus, sexe lliure, etc.
ResponEliminaTornarem, després de molts anys, a ser lliures i a decidir per nosaltres mateixos.
Visca Catalunya lliure!
Windows Laporta i els eixos de Carretero
ResponEliminaCIU es ara la nuvia del que quedi del tripartit. Esmorzars electorals a banda, fa temps que saben que aquesta parella de fet, que tambe hauran de fer la mateixa travessa del desert, no miraran per la seva finestra. Quan pensaven que no canvian la llei electoral encara ho tenien mes guanyat, sobre tot pactan a Madrid, ara els eixos de mi carreta nacional grinyolen i esgarrapen vots. Ciu al menys trenca la seva tradicional dic pero no faig i sembla que obre un front de foc per desacreditar a aquesta nova aventura medic-advocada. Pero algu pot pensar que Laporta pot ensombrir la figura de Mas, mes enlla que el propi desgast del colíder convergent?. La finestra es oberta i la por de tots es ara no mirar cap avall, no fos cas que la dosi necesaria d’humililtat, que no te la parella, els provoques vertigen i els precipites al abisme de la desaparicio, cosa mes que pausible en alguns partits es presenti el tandem o no.
Fan la feian bruta al PSC, que els veu com una dispersio de vots en front el presumible independentisme tipus ciutadans. Mes pals a les rodes, grinyolar dels eixos, es la especialitat del senyor de Puigcerda, Carretero, que ja va dinamitar en el seu moment el primer tripartit amb una entrevista al El Periodico, posant els peus a la galleda de la Moncloa. D’aquella pluja, aquests pantanals. I no cal dir del mareig que provoca a la pobre ERC. Que ara presenta enquestes per saber si som puntaires o no. La nova parella de ball obre un nou escenari, pero com a electricistes de les bambalines, no per ser-hi en la final on segur es probaran noves formules de bi-tri partit.
Com la Rosa Diez, la preocupacio dels grans partits es minima devant aquesta aposta. Clar que poden treure un diputat. Tambe ho va ser Ruiz Mateos a Europa vestit de superman. I en aquest sentit, mes aviat folkloric, es com apareixen als mitjans de comunicacio. Com que Laporta ha rebut 6000 entrades per minut a la seva web i que es va bloqueijar. Falsetat o no, la diferencia entre presidents de la Generalitat, sempre sera la del que es treu les sabates abans de ser afusellat i del que es treu els pantalons per pasar el control de seguretat del aeroport. Penso que cap dels dos del tandem, i he estat a sopars de Reagrupament i he vist mitins assamblearis futbolistics i cap dels dos es un expert en el domini de la llengua, en els raonaments politics solids que avalin la seva actuacio, ni en consecuencies morals mes complicades de valorar. Ni tenen una trajectoria de prestigi. Jo tampoc, pero jo no jugo a presentarme a res. Per aixo cal un dret a decidir popular, d’on surti l’autentic lider de Catalunya, sense populismes ni pals a les rodes de les carretes de la llibertat.